Dins aquest aparell s’inclouen les estructures de la via aèria superior (nas, cavitat nasal, faringe i laringe). Els objectius de la fisioteràpia respiratòria dependran i s’adaptaran segons fisiopatologia i les manifestacions clíniques.
Quan és necessària la fisioteràpia respiratòria en els infants?
La tendència habitual dels nostres infants és a conviure amb mocs, ja que la seva estructura, per defecte, és més estreta, fet que produeix una tendència a l’acumulació de mucositat.
Si l’infant porta una vida normal, malgrat els mocs, no fa falta acudir al fisioterapeuta. Però convé acudir-hi quan la mucositat altera la qualitat del son i de l’alimentació o el seu estat normal.
1. Ajudar a drenar el possible excés de moc durant els processos respiratoris, tant de la VAS (nas) com dels pulmons
2. Augmentar el pas de l’aire a través de les vies respiratòries i, així, millorar el funcionament de l’aparell respiratori
3. Prevenir futures recaigudes mitjançant l’educació a les famílies
4. Educar i assegurar el compliment de la presa de la medicació inhalada, així com en el maneig de la patologia..
- Millora la qualitat de vida de l’infant i de la família.
- Restableix el descans i l’alimentació.
- Disminueix la duració dels processos respiratoris i els símptomes.
- Redueix la possibilitat d’empitjorament clínic i de les complicacions.
- Aporta eines i consells per al dia a dia de la família
- Procés agut per laringitis o en processos que cursen amb inflamació.
- Febres altes (38,5º) que condueixin a un desconfort general per l’infant
- Mal estat general, irritabilitat
- Dificultat respiratòria amb tiratge.
